La camisa de l’home feliç

Avui des del nostre petit racó de camises us deixem un breu conte de Lleó Tolstoi per pensar durant el confinament, en aquests temps de canvi, aprenentatge i reflexió.

“A les llunyanes terres de nord, fa molt de temps, va viure un tsar que va emmalaltir greument. Va reunir als millors metges de tot l’imperi, que li van aplicar tots els remeis que coneixien i altres nous que van inventar sobre la marxa, però lluny de millorar, l’estat del tsar semblava cada vegada pitjor. Li van fer prendre banys calents i freds, va ingerir xarops d’eucaliptus, menta i plantes exòtiques portades en caravanes de llunyans països. Li van aplicar ungüents i bàlsams amb els ingredients més insòlits, però la salut del tsar no millorava. Tan desesperat estava l’home que va prometre la meitat del que posseïa a qui fos capaç de curar-lo.

L’anunci es va propagar ràpidament, ja que les pertinences del governant eren quantioses, i van arribar metges, mags i curanders d’arreu del món per intentar tornar la salut al tsar. No obstant, va ser un trobador qui va pronunciar: 

—Jo sé el remei: l’única medicina per als vostres mals, Senyor. Només cal buscar a un home feliç: vestir la seva camisa és la cura a la vostra malaltia.

Van partir emissaris del tsar cap a tots els confins de la terra, però trobar a un home feliç no era tasca fàcil: aquell que tenia salut trobava a faltar els diners, qui el posseïa, mancava d’amor, i qui el tenia es queixava dels fills . No obstant això, una tarda, els soldats del tsar van passar al costat d’una petita barraca en la qual un home descansava assegut al costat de la vora del foc de la xemeneia:

—Què maca és la vida! Amb el treball realitzat, una salut de ferro i afectuosos amics i familiars, què més podria demanar? A l’assabentar-se a palau que, per fi, havien trobat un home feliç, es va estendre l’alegria. El fill gran del tsar va ordenar immediatament:

—Porteu ràpidament la camisa d’aquell home. Oferiu a canvi el que demani!

Enmig d’una gran algaravia, van començar els preparatius per celebrar la imminent recuperació del governant. Gran era la impaciència de la gent per veure tornar als emissaris amb la camisa que curaria al seu governant, però, quan per fi van arribar, portaven les mans buides:

—On és la camisa de l’home feliç? És necessari que la vesteixi el meu pare!

—Senyor -van contestar entristits els missatgers-, l’home feliç és tan pobre que ni camisa té.”

És temps d’agrair, cuidar i valorar tot el que tenim … Esperem tornar molt aviat, amb les piles més carregades que mai i amb mooooltes ganes de fer-vos feliços.

camisa, rayas, artesanal, camisa a medida
By | 2020-03-27T09:26:37+00:00 març 27th, 2020|Articles|0 Comments