Li deien guaiabera

Alguns la donen ja per oblidada. Altres presumeixen d’ella i aposten per donar-li de nou el lloc que mai hauria d’haver perdut a l’armari. Però la veritat és que la guaiabera, aquest clàssic tropical de la moda masculina, torna per quedar-se. I ho fa trepitjant fort.

Coneguda també com “cubana”, “sahariana”, “chacabana” … i uns altres quants noms de terminació similar, la seva procedència no acaba d’estar del tot clara, ja que són moltes les llegendes al voltant d’aquesta peça i molts els països que a dia d’avui se segueixen disputant el seu origen. Sembla, però, que una de les històries que té més pes és la del riu Yayabo, a Cuba, d’aquí que la seva primera denominació fora “yayabera” i al utilitzar-la els pagesos per guardar guaiabes en les seves grans butxaques, amb el temps passés a anomenar-se tal com la coneixem avui, guaiabera.

Però què té d’especial aquesta peça?

La guaiabera és una camisa que es porta per fora dels pantalons, habitualment de color blanc, amb còmodes obertures laterals, 2 o 4 butxaques exemptes davanteres a la pitrera i faldons, i “alforzas” frontals i posteriors (moltes vegades brodades) amb plecs de tall vertical.

El tipus de mànegues que l’acompanyen -curtes o llargues- determinen un estil i ús diferent: sport casual si es tracta d’una guaiabera de màniga curta i cotó, ideal per al dia a dia per la seva comoditat, lleugeresa i frescor; o bé un estil més elegant i sofisticat si es tracta de mànegues llargues i lli, perfecta per a ocasions especials i celebracions.

I és que les guaiaberes, especialment als països tropicals, sempre han estat una vestimenta característica de les ocasions d’etiqueta, cerimònies solemnes i actes protocol·laris. Són molts els que s’han deixat conquerir per aquesta peça. Felip VI a la Cimera Iberoamericana de Mèxic al 2014 s’unia al “club de la guaiabera”, com es coneix a la llista de mandataris que han vestit aquesta peça en les seves visites oficials a algun dels països del Carib. Anys abans ja ho va fer el seu pare a Punta Cana.

Però la guaiabera no només és protagonista en els mons del politiqueig, sinó que ha estat també estrella de les estrelles. El mateix Orson Welles va adquirir una a Madrid en els anys 50. I a més, segons explica la filla del director de Ciutadà Kane, la peça cubana era la preferida del seu pare. “La hi van fer a mida a la Camiseria Burgos, la mateixa botiga on Ernest Hemingway i Pablo Picasso, entre d’altres personalitats, compraven la seva roba”.

Personatges com Johnny Deep, Gabriel García Márquez, Juanes, Óscar de la Renta, Bertín Osborne o Carlos Herrera s’han deixat seduir també per aquesta brusa colonial hispànica de l’estiu. I és que el que està clar és que la guaiabera ha tornat i sembla que ho ha fet per quedar-se.

Fins a tal punt arriba la cosa, que diu Antonio Burgos en Elogio a la guayabera que “L’Ajuntament de Miami ha fet oficial el que és real, i ha declarat oficialment que els seus funcionaris poden anar a la feina amb guaiabera, sense necessitat del vestit i la corbata, que és cosa dels gringos de Wall Street i de Washington, amb raó aquí a Espanya a la jaqueta en diem ‘americana’. I molt hauríem d’aprendre de l’Ajuntament de Miami en qüestió d’indumentària formal estival … “

A Fossman hem fet la nostra pròpia versió d’aquesta peça tan admirada. Les tenim de fil i cotó, que s’arruguen molt menys, i únicament de màniga llarga, perquè ens semblen més sofisticades. Això sí, hem innovat amb un coll italià per donar-li un aire més sport. Combinades amb un dels nostres Panamà, res hauràs d’envejar a cap estrella de Hollywood que es presti.

“Y la llamaban guayabera / por su nombre tan sencillo / por llenarse los bolsillos / con guayaberas correteras…”

By | 2019-07-25T07:13:10+00:00 juliol 25th, 2019|Articles|0 Comments

Leave A Comment